Resultats de la cerca criteris: 321
|
41.
Abreviatures. Formació. Abreujament de sintagmes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan abreugem un sintagma, a més de considerar els criteris abans esmentats, hem de mantenir
totes les partícules (preposicions i articles) si marquem l'abreujament amb un punt.
n. de la t. nota de la traductora
j. de 1a. inst. jutjat de primera instància
En canvi, s'ometen si utilitzem la [...]
|
|
42.
Abreviatures. Numerals ordinals
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan van en singular, els nombres ordinals es representen, en forma d'abreviatura, amb la xifra
seguida de l'última lletra del mot desplegat. És optatiu posar punt després de la lletra.
1r 1r. primer
1a 1a. primera
2n 2n. segon
2a 2a. segona
3r 3r. tercer
3a 3a. tercera
4t 4t. quart
4a 4a [...]
|
|
43.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
grec, ICHTUS) com a paraula
codificada que, a més, coincidia amb la forma grega de la paraula peix, el dibuix del qual té un gran
significat dins del món cristià.
Des de l'època romana fins a l'edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes
tironianes, constituït per un conjunt de [...]
|
|
44.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
|
|
45.
Abreviatures. Definició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma, que es forma suprimint lletres
internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
1. L'asterisc indica que una forma és inadequada o poc recomanable.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, les anomenem abreviatures [...]
|
|
46.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
acompanya, però si això no és possible ti-
pogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal.
5 % (espai fi)
5 % (espai normal)
Alguns signes utilitzats com a símbols són un cas especial i s'escriuen sense deixar cap espai entre
el signe i la xifra, com ara els graus, els minuts i els segons de [...]
|
|
47.
Sigles. Formació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles es poden formar de diverses maneres. Generalment, amb les lletres inicials dels mots
plens (noms, adjectius, verbs i adverbis).
ICS Institut Català de la Salut
IVAM Institut Valencià d'Art Modern
ERO expedient de regulació d'ocupació
De vegades també incorporen la inicial d'alguna [...]
|
|
48.
Sigles. Traducció. Noms propis
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
creades en llengües romàniques, o
bé que corresponguin a organismes amb una d'aquestes llengües com a llengua oficial, pot fer
que coincideixin amb les que correspondrien en català.
UE Unió Europea
BOE Butlletí Oficial de l'Estat
CGPJ Consell General del Poder Judicial
Tot i això, per tradició, s [...]
|
|
49.
Simbols. Codis de les comarques catalanes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una
dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb
taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]
|
|
50.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
bisíl·labes acaba amb a, que es pronuncia
neutra en el català oriental.
RFA erra-efa-a
FMI efa-ema-i [...]
|
